Benestar = Felicitat?

La societat del benestar en la que totes les necessitats bàsiques i no tan bàsiques, físiques i psicològiques estàn solventades, continúa en un estat de queixa perenne. Augmenten els indexs de visites als psicòlegs, els beneficis directes dels ansiolítics i les baixes per depressions. Algo falla!!
A mesura que hi ha més gent assolint els principis bàsics de la societat del benestar, més stress omple les sales dels psiquiatres. El prozac és "la mà que belluga el bressol". I així aquest patiment sense sentit s'apodera de l'anomenat primer món. Ès un patiment mediàtic per comparació, enveja o necessitat? De tota la sobreinformació diària hi ha un contingut majoritàriament destructiu, negatiu i de desgràcies alienes. De morts, patiments i lluites per aconseguir alló que molts ja tenen. I de la injusticía de néixer en un lloc o un altre del planeta s'en deriva la facilitat d'aconseguir aquest suposat Estat del Benestar. Potser ens n'adonem que ha estat massa fàcil per els que vivim en el primer món, assolir aquestes necessitats bàsiques. I és per aixó que patim el no-patir? Ens agradaria haver hagut de guanyant-se la felicitat? Necessitem patir i com que les necessitats bàsiques ja no ens fan patir, patim perque no patim?.és una necessitat humana el sofriment com a primer motor per evolucionar? I per tant la societat del benestar no és mès que un núvol creat per els interessos socio-económics?. O simplement que Estat del Benestar no significa Felicitat.

La peste

Una petita descripció d'un gran llibre....

"... hay que evocar de nuevo esas eternas tardes doradas y polvorientas que caían sobre la ciudad sin árboles mientras que hombres y mujeres se desparramaban por todas las calles (...) en la ausencia de ruidos de coches y de máquinas que son de ordinario el lenguaje de las ciudades, no era más que un enorme rumor de pasos y de voces sordas, el doloroso deslizarse de miles de suelas (...), un pisoteo interminable y sofocante, en fin, que iba llenando toda la ciudad y que cada tarde daba su voz más fiel, y más mortecina, a la obstinación ciega que en nuestros corazones reemplazaba entonces el amor."

La Peste.
Albert Camus.

Hoy

Gran dia el de hoy que con una nueva energía, ve el sol iluminar sus horas hasta el atardecer y aún cuando la luna despunta en el horizonte, todavía és hoy!

birivit.